REALITAT COMUNICATIVA
BONES I MALES PRÀCTIQUES COMUNICATIVES
En la vida ens podem trobar amb diverses pràctiques socioeducatives tan bones com dolentes, però és molt important aprendre d'elles per tal de millorar-les i fer-les teves per tal de potenciar les accions que realitzaràs amb les teves persones.
Com a educadors socials hem d'utilitzar un bon llenguatge inclusiu per a no reproduir males pràctiques que puguin afectar a diverses persones. Hem de tenir molta consciència i respectar a cada persona tal com és.
ESTRATÈGIA I GESTIÓ DELS MITJANS SOCIALS
ESTRATÈGIA SEGONS L'ESTIL
Estratègia proactiva:
l’organització pren la iniciativa i decideix què pot aportar valor afegit als seus usuaris
Estratègia informativa:
l’organització busca informar i no espera resposta a la informació que genera. Una direcció
Estratègia reactiva:
s’activa com a reacció a un fet o a un esdeveniment, per exemple després d’una crisi, o un fet concret
Estratègia relacional:
l’organització busca establir una relació amb els seus usuaris, i així poder adaptar les seves respostes i estratègies. Bidireccional
ELS INFORMES SOCIOEDUCATIUS
.
Els informes de manera generalitzada, estan ben estructurats, desenvolupats, i redactats tenint en compte, cada tipologia d'informe. El llenguatge és adient a l'informe, tot i que hi ha faltes ortogràfiques que impedeixen entendre certs aspectes. "La – necessito suport per la curda del seu fill i per que al seu fill mentres ella treballa estigui protegit en un espai educatiu" així com certes expressions com "presenta un retard en els aprenentatges bàsics" que poden conduir a estereotipar la persona. Hi ha informes que volen expressar el mateix, però ho fan amb tacte i d'una manera correcte. A més a més, volem destacar que hi ha un parell d'informes que es veu plasmat els aspectes positius i habilitats de la persona, de manera que no sigui tot tant negatiu i es puguin potenciar aquestes habilitats. Els informes s'han de redactar amb "amor" i tacte de manera que la persona ho pugui llegir sense sentir-se jutjat o menyspreat.
Els informes responen de manera concreta a allò que cal saber i donen informació necessària sobre la persona. Alguns informes entren en detall i d'altres són més generals que exposen simplement la problemàtica.
D'una banda, els ISE exposen els factors individuals de la persona que comporten certes problemàtiques, però també els factors externs a la persona, com ara bé l'entorn familiar, escolar... d'aquesta manera els ISE mostren una visió global de la persona i l'entorn. En canvi, els informes de centres educatius, se centren en l'àmbit escolar i el rendiment de la persona.
Hi ha objectius generals que són estratègies, i que no són molt concrets i, per tant, sembla que no van d'acord amb el que diu l'informe, a més a més, perquè els objectius estiguin redactats de manera correcta, han d'estar acotats en el temps, i en els exemples que ens hem trobat, no eren així, estaven mal redactats.
ASPECTES IMPORTANTS DELS ISE
Tota informació que traslladem en l'informe socioeducatiu ha de ser correcte i respectant a la persona. L'informe ha de poder llegir-la la persona sense sentir-se jutjada ni estigmatitzada. La comunicació ha de ser clara i precisa, sense opinions ni pronòstic, ja que poden afectar a l'anàlisi de la persona.
A més a més, a l'hora de redactar ha de ser sense faltes d'ortografia ni sintaxi, tenint cura de la redacció amb tots els punts necessaris.
En el moment de fer la trobada amb la persona hem de ser conscients en l'espai i el temps que ho fem perquè no hi hagi una mala interpretació i sigui tot el més correcte possible. Ha de ser un espai segur i de confiança perquè la persona pugui expressar les seves necessitats i potencialitats.
Finalment, sempre hem d'utilitzar el codi deontològic de l'educació social.
CIBERABÚS/CIBERASSETJAMENT
El ciberabús i el ciberassetjament es defineixen com l'ús de tecnologia, com internet i sobretot les xarxes socials per assetjar, intimidar o bé amenaçar i avergonyir a una altra persona. Aquest assetjament produït a través d'internet, però sobretot de les xarxes socials es produeix a través de missatges d'odi, difamació, suplantació d'identitat, publicació d'informació personal sense consentiment d'entre altres. Aquests fets poden produir efectes molt negatius per a la persona afectada.
Per desgràcia és una problemàtica cada vegada més creixent, sobretot amb les anomenades noves tecnologies.
Si vols saber més informació i casos reals del ciberabús! Clica a "Instagram ciberabús"
XAT GPT
El xat gpt és una eina innovadora de l'era digital que pot ajudar a moltes persones a la recerca d'informació.
COMUNICACIÓ NO VERBAL EN L'EDUCACIÓ SOCIAL, segons xat gpt
La comunicación no verbal es la transmisión de mensajes sin el uso de palabras. Incluye una amplia variedad de señales y expresiones que se comunican a través de gestos, expresiones faciales, posturas corporales, tono de voz, contacto físico, proximidad, entre otros elementos no lingüísticos.
Esta forma de comunicación es una parte integral de la interacción humana y puede ser tan poderosa, o incluso más, que la comunicación verbal en la expresión de emociones, intenciones y significados. La comunicación no verbal es una herramienta importante para la expresión y la comprensión en diversas situaciones, desde relaciones interpersonales hasta contextos profesionales y sociales.
La comunicación social en el ámbito de la educación social juega un papel fundamental, sobre todo en la relación, la intervención con las personas con las cuales trabajamos, la interpretación de emociones y la facilitación de la interacción social. En el ámbito educativo, el conocimiento de la comunicación no verbal puede ser valioso para los profesionales de la educación social al mejorar la efectividad de su comunicación y comprensión de las necesidades de los individuos a quienes sirven. Además, la educación social también puede incluir estrategias para mejorar la competencia comunicativa no verbal de las personas, especialmente aquellas que pueden enfrentar desafíos en este aspecto.
La comunicación no verbal y la educación social son dos conceptos que si se interrelacionan cobran un sentido muy importante en la sociedad. Son dos conceptos diferentes pero la comunicación no verbal puede ser una gran herramienta para la intervención en la educación social para promover el desarrollo personal y social.
Finalmente voy a mencionar algunos temas en los que la comunicación no verbal impacta en la educación social
Construcción de Relaciones:
Los gestos, el contacto visual y otros aspectos de la comunicación no verbal son fundamentales para establecer y fortalecer relaciones entre los educadores sociales y los individuos a quienes sirven. Una comunicación no verbal positiva crea un ambiente de confianza y apoyo.
Interpretación de Emociones:
La comunicación no verbal facilita la interpretación de las emociones de los participantes. Los educadores sociales pueden utilizar señales no verbales para comprender mejor las emociones de los individuos y responder de manera empática y adecuada.
Clarificación del Mensaje:
Los gestos y expresiones faciales pueden complementar y clarificar el mensaje verbal. Esto es especialmente importante en situaciones donde se abordan temas sensibles o complejos, ya que la comunicación no verbal puede reforzar o modificar la interpretación del mensaje.
Adaptación a las Necesidades Individuales:
La observación de la comunicación no verbal permite a los educadores sociales adaptarse a las necesidades individuales de los participantes. Pueden ajustar su enfoque según las señales no verbales para proporcionar un apoyo más personalizado.
Establecimiento de un Ambiente Inclusivo:
La comunicación no verbal puede contribuir a la creación de un ambiente educativo inclusivo. El lenguaje corporal positivo y la atención adecuada pueden transmitir a los participantes que son valorados y respetados.
Facilitación del Aprendizaje Grupal:
En situaciones de aprendizaje grupal, la comunicación no verbal es esencial para gestionar dinámicas de grupo. Los educadores sociales pueden utilizar señales no verbales para fomentar la participación, la colaboración y el respeto mutuo.
Modelado de Comportamientos Sociales:
Los educadores sociales, al ser modelos a seguir, transmiten mensajes a través de su propio lenguaje corporal y expresiones. Esto puede influir en cómo los participantes desarrollan habilidades sociales y adoptan comportamientos positivos.
Resolución de Conflictos:
La comunicación no verbal desempeña un papel en la resolución de conflictos. Los educadores sociales pueden utilizar habilidades de comunicación no verbal, como el tono de voz y la expresión facial, para facilitar conversaciones difíciles y encontrar soluciones pacíficas.
Estos dos conceptos son esenciales para construir relaciones significativas, entender y detectar necesidades de las personas, facilitar la comunicación y promover un ambiente educativo inclusivo, de apoyo y seguro. Su importancia radica en su capacidad para enriquecer la experiencia educativa y fortalecer la conexión entre educadores sociales y participantes.
En conclusión, la comunicación no verbal en relación a la educación social contribuye a la construcción de relaciones de carácter positivo, la comprensión emocional, la adaptación a las necesidades individuales y la creación de un ambiente educativo inclusivo, mejorando así la efectividad de la intervención educativa y el apoyo social.
Crea tu propia página web con Webador